dimarts, 16 de desembre de 2014

ESTEM SEGURS QUE CAL DE FER (TANTS) DEURES?

per Salvador Avià Faure


Soc pare d’una nena de vuit anys, que a més de nena, és alumna de tercer. Li agrada anar a l’escola i li va bé. Hi passa cada dia set hores i tres quarts (vuit amb el transport). Com que a la seva edat hauria de dormir onze hores, intentem que sigui al llit a les nou. Suposem que arribi a casa a les cinc: li queden quatre hores a repartir entre berenar, descansar, jugar, sopar, dutxar-se, fer feines de casa, estar amb la família, fer activitats que ampliïn els seus horitzons (música, esport...), córrer, patinar, anar en bici, anar a veure els avis o els cosins, acompanyar el pare a comprar, pintar, tocar el saxo, llegir… Coses ben importants per a la seva educació i el seu equilibri personal. Ah, i la meva filla no mira la tele!
Per tant tenim poc temps i moltes coses importants a repartir. Fins ara ens havia costat trobar l’equilibri. Però aquest curs, ens és impossible: els deures han agafat un protagonisme inesperat, han acabat desplaçant tota la resta i empobrint l’espectre d’activitats.

 A la meva filla li agrada fer deures, però resulta que està cansada, que vol fer altres coses, que té altres plans. Ja s’ha passat el dia al cole, ara vol canviar d’aires! I com és natural, hi ha dies on una tasca de deu minuts acaba prenent una hora, amb interrupcions, mals rotllos, tensions. Per si no fora prou, els núvols dels deures enfosqueixen també els caps de setmana de tota la família. Tot i que ella està motivadíssima respecte l’escola, hi ha moments on em fa por que acabi agafant mania al treball escolar.

Jo passo a la feina més o menys les mateixes hores que la meva filla. M’ha costat, però per salut ja no m’enduc feina a casa ni treballo els caps de setmana, al menys si puc evitar-ho. La meva filla però, no pot fugir-ne. Ara seré pamfletari: jo tinc dret a descansar, ella no.

Perdoneu la franquesa, però anem malament. L’escola disposa de moltes hores lectives per treballar les competències comunes que han d’adquirir els nois i noies. Però les famílies necessitem també hores per al nostre programa educatiu propi, personalitzat, diferent en cada cas: uns voldrem incorporar-hi esport, els altres idiomes, els altres arts, ioga, informàtica, estar en família, excursionisme, alimentació saludable, consum conscient, salut... Sabem a més que la diversitat d’experiències i aprenentatges és un factor decisiu per a l’èxit escolar. Però resulta que ara l’escola envaeix de manera exagerada el nostre temps i que l’educació es cada cop més escolaritat i menys la resta de coses... I per a què...? Perquè funcionen realment els deures a primària?

Harris Cooper, professor de psicologia i neurociència a la Universitat de Duke, Carolina del Nord, va coordinar la investigació més àmplia que s’ha fet sobre el tema, comparant durant 16 anys alumnat que feia deures i alumnat que no [1]. Les conclusions: a primària es va trobar una certa correlació entre deures i millora de resultats... Ara bé, aquesta correlació era feble, excepte potser en algunes competències matemàtiques molt determinades. La recerca també demostrà que a primària únicament són útils deures molt curts o concrets. A secundària hi ha una correlació més clara entre estudi a casa i resultats, però la seva efectivitat desapareix a partir dels 90 minuts. En altres paraules: amb tants deures potser estem pagant un preu molt elevat per a molt poc resultat i molts danys colaterals a la família i als propis infants. Val la pena? És eficient fer deures?

Donem ara un cop d’ull al què passa en alguns sistemes educatius europeus [2].

Hores d’escolaritat 7-14 anys
Deures (mitjana diària)
No acaben la secundària obligatòria
Rànking PISA
Estat espanyol
7300
1,5-3 hores (a sisè)
26’5%
33
Dinamarca
6500
Prohibits els caps de setmana.
9,6%
22
Finlàndia
5700
15-30 minuts
9,8%
3
Regne Unit
7150
1,5h (primària)
15%
26

Les comparacions són odioses però a vegades són interessants. A l’estat espanyol, amb uns resultats escolars per sota la mitjana de l’OCDE, gairebé la meitat d'alumnes de 6è de primària fan servir entre una i dues hores diàries per fer els deures i estudiar, i el 26% entre dues i tres[3]. Una barbaritat que, com veiem no és necessària per a assolir bons resultats i que en tot cas, no els garanteix.

En altres països, els deures es troben al centre del debat educatiu. L’any passat, una associació de pares francesa (la progressista FCPE) va convocar una “vaga de treballs forçats” durant dues setmanes amb l’eslogan “Ce soir, pas de devoirs” (“aquesta nit, res de deures”). A França els deures estan prohibits des de 1956 per ser una font de desigualtat educativa, ja que no tots els alumnes troben a casa la mateixa disponibilitat i competència en els seus pares (però en la pràctica s’han seguit fent). El 2013 el govern d’Holland preparava una llei per prohibir realment els deures.

A l’Estat Espanyol, la CEAPA, l'organització de mares i pares d'alumnes majoritària a l'escola pública, denuncia que els últims anys s'ha incrementat el temps que els escolars dediquen a casa a les tasques escolars i, pensa que això demostra que "l'escola no respon adequadament a les necessitats educatives". Com a alternativa a la situació actual, la CEAPA proposa de canviar el currículum "per establir un ensenyament més motivador, pràctic i centrat en l'adquisició de competències bàsiques", que els deures siguin "només una formació complementària" i que es puguin fer sense l'ajuda d'un adult. A més, defensen que tots els centres tinguin programes de reforç per als alumnes més desavantatjats.

Hi ha moltes maneres de reforçar el què els infants fan a l’escola sense posar més pes a les seves motxilles. La compra familiar per exemple, pot ser un gran eix transversal: calcular els canvis, els percentatges de canvi de preus i descomptes, lectura d’etiquetes i instruccions, composició dels aliments, elements químics i naturals, procedència, mode de fabricació... Fer la crítica de productes audiovisuals que es veuen en família, des de pel•lícules a anuncis, vídeoclips o vídeojocs també pot donar molt de joc. Potser podem apropar el que es fa a l’escola al que vivim a casa i la inversa, creant un espai educatiu realment interactiu i multiplicador, sense invasió, sense pressió. Ens cal un debat. Però sobretot ens hem de centrar en l’infant, en allò que les lleis anomenen “interès superior de l’infant” i que en algun moment vam perdre de vista, en els seus drets. Drets fonamentals com el de descansar, el de jugar, el de crear, el d’estar amb la família. Parlem-ne. Aviat, si us plau.



[1] Cooper, H., Robinson, J. C., & Patall, E. A. (2006). Does homework improve academic achievement? A synthesis of research, 1987–2003. Review of Educational Research, 76(1), 1–62.
[2] Informe PISA 2012-2013.
[3] Dades del Instituto de Evaluación, depenent del Ministerio de Educación.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada