dijous, 13 de novembre del 2014

♬♫ FRIKIWOMAN, GIVE YOUR SMILE TO ME..♫♬

Autora: Núria Baiget

Ada Lovelace (10/12/1815- 27/11/1852) va ser una matemàtica molt important, en una època, el segle XIX, en la qual les dones no ho tenien  gens fàcil. 
Lord Byron, son pare, va abandonar la família quan ella només tenia un mes. Sa mare, segurament molt dolguda, va pensar que els poetes no eren bona influència per a les dones de la seua família, i va fer Ada optar per les ciències, i en concret per les matemàtiques i la lògica.


Així, ja com a matemàtica, Ada va col·laborar amb Charles Babbage, que era amic seu, documentant la seua màquina analítica. Els resultats d’aquestos treballs es van materialitzar en el que es considera el primer llenguatge de programació, desenvolupant un algoritme en les seues notes; dit d’altra manera, Ada va fer el primer programa d’ordinador. És per això que Ada Byron és considerada la primera informàtica de la història. I era xica.



L’ENIAC va ser el primer ordinador digital de propòsit general, i era gegant. Ocupava 167 metres quadrats i pesava 27 tones...un “portàtil” com podeu apreciar.

El va encarregar l’armada dels Estats Units a dos enginyers, que passaren a la història de la informàtica amb honors.

Però curiosament, de la part de programació s’encarregaren sis matemàtiques amb les quals els historiadors no van ser tan justos.

El treball de Betty Snyder Holberton,
Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence fou reconegut molts anys després, i en les fotos en les quals eixien s’obviaven com si les hagueren posat per decorar la imatge. Realment foren elles les que feren la programació de l’ENIAC. I eren xiques.



Les dones han format part, junt als homes, dels inicis de la informàtica, de la mateixa forma que ho han fet en altres disciplines científiques i tècniques.  Però la presència en els estudis superiors en la actualitat no és la mateixa per a ells que per a elles.


Actualment, en la Universitat Politècnica de Valencia hi ha un 33’6% de xiques matriculades, front a un 65’4% de xics. 
I en concret, segons les dades de 2014, la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la UPV té un 10% de dones, el percentatge més baix de totes les escoles d’enginyeria.  En 2012, el percentatge era 15’3%.  

La Facultat d’Informàtica de Barcelona tenia als anys 80 un 40% de xiques cursant la llicenciatura. Des que ha canviat la denominació a Enginyeria el percentatge ha baixat al 7% al 2013.  Alarmant.

Després d’uns anys en els que pareixia que la distància anava acurtant-se, l’abisme torna a créixer.

No és una tendència local. Això està passant a tot el món.

La UPV, la Universitat de València, la Universidad del Pais Vasco, la Universidad de Zaragoza, la Universitat Politècnica de Catalunya, així com numeroses universitats d’Estats Units i d’altres països americans organitzen estudis, jornades i programes per a revertir aquesta situació, o al menys pal·liar-la.

El més difícil és trobar el motiu. Si fóra un motiu conegut i concret, seria relativament senzill fer-li front. El problema es que hi ha molts punts als quals actuar, i s’ha de lluitar amb estratègies molt diverses.

D’una banda, tenim el típic tòpic, però no per típic poc real, de “les ciències són d’homes i les lletres de dones”. Passen els anys i no pareix fàcil tombar el mur de prejudicis que ens encercla. Un estudi de la revista Science de 2005 (Science 19 August 2005) mostrava entre altres coses que alguns científics encara tenen reticències en contra dels articles escrits per dones, el que incrementa artificialment la taxa de rebuig d’aquestos treballs.

D’altra banda, hi ha una veritat absoluta: a les xiques no ens agrada ser frikies. Pareix tema d’acudit, però eixa és la idea que tenim dels informàtics: un despentinat de cabell llarg que es passa la vida tancat sense llum a la seua habitació, jugant a vídeojocs o picant codi.  
De fomentar això s’ocupen també els mitjans de comunicació, com la televisió,  on no pots trobar un informàtic que siga una persona mig normal. La imatge de les dones amb la tecnologia és de tragicomèdia.
Mola ser metge, sobretot si treballes en urgències, policia, i fins i tot, mafiós o traficant...Però informàtic, això és molt xungo!!

També tenim la confusió que hi ha respecte al futur laboral. Les dones trien majoritàriament treballs amb interacció social, i es pensa que una taula i un ordinador són els únics companys d’un informàtic.  La informàtica aplicada a altres disciplines com la medicina és sense dubte apassionant, però cria fama...

I les solucions?
Xarxes com “Red de mujeres en Informática”, a on col·laboren empreses i universitats, l’institut Anita Borg, Ada Initiative o altres iniciatives com Bits en Femenino a la UPV, o el Girls day, que vol arribar als instituts de secundaria, responen a les recomanacions de la comunitat científica .


Però pot ser que quan arriben a l’institut, l'opció del seu camí acadèmic ja estarà decidida. A iniciatives com Girls day respondran estudiants que ja estiguen sensibilitzades amb les ciències. Segurament ajudarà a vèncer la por d’ésser més rares que una nit de trons, adonant-se que hi ha més xiques amb les mateixes inquietuds, però difícilment canviarà l’opinió de qui ja s’ha separat de les ciències.

Segons l’anàlisi de Mercedes López-Saez (2004) els estereotips  s’adquireixen no sols socialment sino que queden establerts en la família i en la pròpia escola.


Els adolescents ja associen les carreres tècniques com poc femenines, i les de ciéncies de la salut i humanitats, poc masculines. L'adolescència ja és tard.


No podia ser d’altra forma: família i l’escola condicionen l’elecció acadèmica dels nostres xiquets.



En la meua opinió, hauríem d’actuar abans, just al principi quan s’estableixen les bases de l’estudi de les ciències: a l’escola de primària. Ara tenim l’oportunitat.



Transmetre que les ciències “molen”, que les xiques fan ciència i que ho fan igual de be que els xics, és la nostra responsabilitat. Ens beneficiarem tots de que realment es trien els estudis des de la llibertat i sense prejudicis. I podrem gaudir de totes les visions que la pluralitat ofereix.


ACTUALITZACIÓ (21-11-2014): Com encara no era prou, Barbie programadora ha arribat a les nostres vides.
Si heu llegit l'article segur que us agradarà conèixer "el llibre sexista de Barbie", que ens explica la falta que tenim les dones "Computer Engineer" de que ens salven la vida Steve i Brian!


ACTUALITZACIÓ (24-11-2014): "Ara que ATARI té una dona dissenyadora de jocs pots fer la decoració d'interiors i seleccionar el color d'acord amb els jocs". Ray Kassar (President i CEO d'ATARI) a la primera dissenyadora de videojocs de la història, Carol Shaw.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada