Autora: Núria Baiget
Ada Lovelace (10/12/1815- 27/11/1852) va ser una matemàtica molt important, en una
època, el segle XIX, en la qual les dones no ho tenien gens fàcil.
Així, ja com a matemàtica, Ada va col·laborar amb Charles Babbage, que era amic seu, documentant la seua màquina
analítica. Els resultats d’aquestos treballs es van materialitzar en el que es
considera el primer llenguatge de programació, desenvolupant un algoritme en
les seues notes; dit d’altra manera, Ada va fer el primer programa d’ordinador.
És per això que Ada
Byron és considerada la primera informàtica de la història. I era xica.
L’ENIAC va ser el primer ordinador digital de propòsit general, i era gegant. Ocupava 167 metres quadrats i pesava 27 tones...un “portàtil” com podeu apreciar.
El va encarregar l’armada dels Estats Units a dos enginyers, que passaren a la història de la informàtica amb honors.
Però curiosament, de la part de programació s’encarregaren sis matemàtiques amb les quals els historiadors no van ser tan justos.
El treball de Betty Snyder Holberton,
Les
dones han format part, junt als homes, dels inicis de la informàtica, de la mateixa
forma que ho han fet en altres disciplines científiques i tècniques. Però la presència en els estudis superiors en
la actualitat no és la mateixa per a ells que per a elles.
Actualment,
en la Universitat Politècnica de Valencia hi ha un 33’6% de xiques matriculades, front a un 65’4% de xics.
I
en concret, segons les dades de 2014, la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria
Informàtica de la UPV té un 10% de dones, el percentatge més baix de totes les
escoles d’enginyeria. En 2012, el
percentatge era 15’3%.
La
Facultat d’Informàtica de Barcelona tenia als anys 80 un 40% de xiques cursant la
llicenciatura. Des que ha canviat la denominació a Enginyeria el percentatge ha
baixat al 7% al 2013. Alarmant.
Després
d’uns anys en els que pareixia que la distància anava acurtant-se, l’abisme
torna a créixer.
No és una tendència local. Això està passant a tot el món.
La
UPV,
la Universitat de València,
la Universidad del Pais Vasco,
la Universidad de Zaragoza,
la Universitat Politècnica
de Catalunya, així com numeroses universitats d’Estats
Units i d’altres països
americans organitzen estudis, jornades i programes per a
revertir aquesta situació, o al menys pal·liar-la.
El
més difícil és trobar el motiu. Si fóra un motiu conegut i concret, seria
relativament senzill fer-li front. El problema es que hi ha molts punts als quals
actuar, i s’ha de lluitar amb estratègies molt diverses.
D’una
banda, tenim el típic tòpic, però no per típic poc real, de “les ciències són
d’homes i les lletres de dones”. Passen els anys i no pareix fàcil tombar el
mur de prejudicis que ens encercla. Un estudi de la revista Science de 2005 (Science 19 August 2005) mostrava entre altres coses que alguns científics encara tenen reticències
en contra dels articles escrits per dones, el que incrementa artificialment la
taxa de rebuig d’aquestos treballs.
D’altra
banda, hi ha una veritat absoluta: a les xiques no ens agrada
ser frikies. Pareix tema d’acudit, però eixa és la idea que tenim
dels informàtics: un despentinat de cabell llarg que es passa la vida tancat
sense llum a la seua habitació, jugant a vídeojocs o picant codi.
De
fomentar això s’ocupen també els mitjans de comunicació, com la televisió, on
no pots trobar un informàtic que siga una persona mig normal. La imatge de les
dones amb la tecnologia és de tragicomèdia.
Mola
ser metge, sobretot si treballes en urgències, policia, i fins i tot, mafiós o
traficant...Però informàtic, això és molt xungo!!
També
tenim la confusió que hi ha respecte al futur laboral. Les dones trien
majoritàriament treballs amb interacció social, i es pensa que una taula i un
ordinador són els únics companys d’un informàtic. La informàtica aplicada a altres disciplines com
la medicina és sense dubte apassionant, però cria fama...
I
les solucions?
Xarxes
com “Red de mujeres en Informática”,
a on col·laboren empreses i universitats, l’institut Anita Borg, Ada Initiative o altres iniciatives
com Bits en Femenino a
la UPV, o el Girls day,
que vol arribar als instituts de secundaria, responen a les recomanacions de la comunitat científica .
Però
pot ser que quan arriben a l’institut, l'opció del seu camí acadèmic ja estarà
decidida. A iniciatives com Girls day respondran estudiants que ja estiguen sensibilitzades amb les ciències. Segurament ajudarà a vèncer la por d’ésser
més rares que una nit de trons, adonant-se que hi ha més xiques amb les
mateixes inquietuds, però difícilment canviarà l’opinió de qui ja s’ha separat
de les ciències.
Segons
l’anàlisi de Mercedes López-Saez (2004) els estereotips s’adquireixen no sols socialment sino que
queden establerts en la família i en la pròpia escola.
Els adolescents ja associen les carreres tècniques com poc femenines, i les de ciéncies de la salut i humanitats, poc masculines. L'adolescència ja és tard.
No
podia ser d’altra forma: família i l’escola
condicionen l’elecció acadèmica dels nostres xiquets.
En
la meua opinió, hauríem d’actuar abans, just al principi quan s’estableixen les
bases de l’estudi de les ciències: a l’escola de primària. Ara tenim
l’oportunitat.
Transmetre que les ciències “molen”, que les xiques fan ciència i que ho fan igual de be que els xics, és la nostra responsabilitat. Ens beneficiarem tots de que realment es trien els estudis des de la llibertat i sense prejudicis. I podrem gaudir de totes les visions que la pluralitat ofereix.
ACTUALITZACIÓ (21-11-2014): Com encara no era prou, Barbie programadora ha arribat a les nostres vides.
Si heu llegit l'article segur que us agradarà conèixer "el llibre sexista de Barbie", que ens explica la falta que tenim les dones "Computer Engineer" de que ens salven la vida Steve i Brian!
ACTUALITZACIÓ (24-11-2014): "Ara que ATARI té una dona dissenyadora de jocs pots fer la decoració d'interiors i seleccionar el color d'acord amb els jocs". Ray Kassar (President i CEO d'ATARI) a la primera dissenyadora de videojocs de la història, Carol Shaw.
Transmetre que les ciències “molen”, que les xiques fan ciència i que ho fan igual de be que els xics, és la nostra responsabilitat. Ens beneficiarem tots de que realment es trien els estudis des de la llibertat i sense prejudicis. I podrem gaudir de totes les visions que la pluralitat ofereix.
ACTUALITZACIÓ (21-11-2014): Com encara no era prou, Barbie programadora ha arribat a les nostres vides.
Si heu llegit l'article segur que us agradarà conèixer "el llibre sexista de Barbie", que ens explica la falta que tenim les dones "Computer Engineer" de que ens salven la vida Steve i Brian!
ACTUALITZACIÓ (24-11-2014): "Ara que ATARI té una dona dissenyadora de jocs pots fer la decoració d'interiors i seleccionar el color d'acord amb els jocs". Ray Kassar (President i CEO d'ATARI) a la primera dissenyadora de videojocs de la història, Carol Shaw.
ACTUALITZACIÓ (26-11-2014): "Margaret Hamilton, la pionera de la programación que llevó el Apolo a la Luna".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada