divendres, 21 de novembre del 2014

Connectats o encadenats??

Autora: Núria Baiget


Internet és un món. Un nou món digital.

I hem d’estar-hi. No podem fugir i no hauríem de fer-ho. Però en eixe món s’han de respectar les normes. Exactament igual que al nostre ben conegut món analògic, Internet té perills, oportunitats, coses per a gaudir i coses que hem d’evitar.

Internet ja és tot. El nostre ordinador, sí, però també el nostre telèfon, la nostra televisió, la consola de videojocs, l’alarma de casa, el rellotge i, en no res, el forn, la nevera, la calefacció de casa... tot està connectat. 



Anem a córrer i enviem les dades al nostre perfil de facebook, i el “cronochip” de les carreres es publica a la web. Ens comuniquem amb els amics i la família amb el whatsapp, comprem les entrades per al cine o el teatre en la web... i fins i tot, els electrodomèstics poden enviar missatges al mòbil



De fet, proporcionem a la xarxa un munt d’informació contínuament, sense control i el que és el pitjor de tot, inconscientment. 

Nosaltres som adults, podem assumir els errors de la nostra desinformació, voluntària o involuntària. Però, estem disposats a assumir que el nostre desconeixement afecte negativament als nostres fills?

Informació és poder. No hi ha cap dubte. El nostre poder consisteix en romandre informats.  Saber en cada moment a què estem exposats.  Desconèixer la llei no eximeix del seu compliment. De la mateixa forma que desconèixer els perills no ens evita patir les conseqüències.

Informació és poder, si, ja ho hem dit, però ara és altra informació i altre poder: el poder que dóna, a uns altres que no identifiquem fàcilment, conèixer les nostres dades. 

En aquesta batalla per la nostra informació, la que donem perquè volem i la que donem sense saber, tenim molt que perdre, o segons jo ho veig, molt  que guanyar.

Per a educar valors, hem de tindre valors. Per a ensenyar a menjar, hem de tindre criteris de dietètica. Per a ensenyar a parlar, parlem bé. Per a ensenyar a viure en el món de la informació, és imprescindible estar informats.


Què és la nostra identitat digital? 

Quan utilitzem els dispositius digitals deixem un rastre d’ús. Les dades evidents són les fàcils de vore: el nostre correu electrònic, el nostre nom...però segurament no molts som conscients que estem publicant també el nostre número de telèfon, els nostres contactes, el model del dispositiu des del que et connectes i la xarxa que fas servir, els contactes amb els quals et comuniques i, per a flipar: les nostres coordenades de localització GPS. 

Amb aquesta informació, qualsevol que estiga interessat, ens pot enviar un ram de flors amb una caixa de bombons a la nostra casa...

A banda, visitem pàgines, que ens agraden, o no, però que s’associen immediatament amb la nostra informació, i formen un perfil de gustos o tendències que parlen de nosaltres. Què consultes fas, com i quant, amb qui et relaciones...

Tot eixe rastre conforma la nostra identitat digital. I pareix increïble, però la capacitat de càlcul i d’emmagatzematge dels ordinadors actuals és tan brutal que és pot formar un perfil juntant totes les dades disperses pel món digital sense massa esforç. 

Els dispositius mòbils, com tablets o telèfons no han fet més que fer el forat més gran. Cada volta que el nostre telèfon es passeja fora de casa va anunciant a l’aire: 

- “Hooolaaaa, Sóc el telèfon de Pepito, normalment estic a la xarxa 'Casa de Pepito' que té de password 'Gos de Pepito', però ara no la trobe. De fet, tinc un whassapp per a enviar, amb la foto del 'Fill de Pepito' , i la meua aplicació bancaria vol festa amb el 'número de compte de Pepito' i el seu pin, per això busque una xarxa de dades...hi ha alguna per ahí??”

i clar, qualsevol piratilla aficionat amb molt poquetes ganes d’estudiar però moltes de fer l’indi en una pàgina de "hacking for dummies", pot contestar:

- “Hoooola, soc una xarxa legal, i de boníssima família. M’agradaria enviar el teu whassap, i si tens un parell de correus electrònics, dónam la teua password, que vaig fent marxa...”

I això, que fa risa, passa exactament així, però parlant amb llenguatge de mòbils que seria un xurro de 000110101... Ja de moment, el pirata té una muntanya d’informació, què no sabem per a que vol i què no sabem amb qui comparteix.

Si damunt teniu un telèfon intel·ligent, amb aplicacions, la cosa ja es posa seria. Angry Birds, el joc més famós als mòbis (mil milions de descarregues fins a 2012!!), és sospitós d’haber proporcionat informació a la NSA dels usuaris, segons filtracions de wikileaks. 

 I la qüestió no és:  “què van a voler saber de mi??” La vertadera qüestió és que costa tan poc tindre eixa informació a un Big Data (només un tema de peles) , que es guarda per si alguna volta val la pena utilitzar-la

Obtindre i processar eixes dades és tècnicament tan senzill com complicat és fer-se a la idea del que significa identitat digital. 

Vos heu fixat que els anuncis a yahoo, gmail o facebook,  tenen a vore en coses que heu consultat? És publicitat dirigida. Tu ets l’objectiu.  

Val, ja ens hem esgarrifat. I ara què fem?

Llegir i pensar. Utilitzar internet sempre, però conscientment.

  • Utilitzar claus segures i canviar-les freqüentment.
  • Actualitzar el software del mòbil.
  • Revisar els permisos que demanen les aplicacions al instalar, i quan s'actualitzen.
  • Procurar no utilitzar mai xarxes obertes o públiques, al menys si estem enviant informació sensible (claus de correu, dades bancàries, dades de posició). 
  • No deixar oberta la wifi del mòbil ni permetre connexions automàtiques a xarxes. Tampoc obrir el bluetooth, si no l’anem a utilitzar.
  • No deixar a les aplicacions que puguen accedir a la nostra ubicació o la càmera, o al menys que no ho puga fer sense preguntar. Especialment en Android.
  • No utilitzar aplicacions bancàries des del mòbil.
  • El whatsapp es molt insegur. No proporcionar mai informació rellevant a través de programes de missatgeria en general.
  • Les xarxes socials oculten cares, identitats i sobretot les intencions. El llop ve a voltes disfressat de mare ovelleta.
  • I per a finalitzar, la que pense que hem de reforçar més a casa: Les xarxes socials guarden tot el que compartim amb elles. Una foto inadequada als 13 anys, pot repercutir en la nostra vida als 23, o als 33. Els nostres fills creixen a l’hora en el món analògic i en el món digital. Actualment moltes entrevistes de treball venen precedides per recerques en internet dels aspirants, condicionant a priori les seues possibilitats. Tenim passat, i està registrat. 

El meu germà em va donar un bon consell quan em vaig treure el carnet de la moto: 
- "Condueix com si la resta de conductors no et pugueren vore!". 

Vos regale el mateix consell, però "with a twist": 

"NAVEGA COM SI TOT EL MÓN T'ESTIGUERA MIRANT"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada